Barcelona i les llibertats

Un dels llegats més importants que ens ha deixat la Il•lustració ha estat el conjunt de drets i llibertats civils...

Un dels llegats més importants que ens ha deixat la Il•lustració ha estat el conjunt de drets i llibertats civils que constitueixen el fonament de la nostra democràcia: la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa i la llibertat de creença. Un llegat que Barcelona porta a la seva sang i que ha fet seu al llarg de la seva història a través de la música, la premsa, les publicacions satíriques, l’art i la mobilització ciutadana: des de les manifestacions a favor de la llibertat d’expressió de finals dels anys 70 fins a la campanya No Callarem, que denuncia la persecució d’artistes i cantants enfront l’aprovació de la Llei Mordassa i la reforma del Codi Penal.

Malauradament, aquests set anys de govern del Partit Popular han significat una important regressió en drets i llibertats. L’aprovació de la llei mordassa, l’aplicació de l’article 155, els empresonaments a polítics independentistes, les condemnes a cantants i la criminalització de la dissidència són alguns dels exemples d’un govern que ha estat dèbil amb els forts i fort amb els dèbils, que al mateix temps que regalava amnisties fiscals, perseguia rapers per defensar idees republicanes o enviava la policia a carregar contra ciutadans que demanaven el dret a ser escoltats en un referèndum. Així doncs, fer fora el govern Rajoy era un imperatiu democràtic i l’única manera d’evitar que el país rodolés pel pendent relliscós de l’autoritarisme.

Ara, és urgent passar de les paraules als fets: és urgent derogar la llei mordassa, aturar la judicialització de la política i comprometre’s per aconseguir un ràpid alliberament dels presos polítics, donat que és cada dia més evident que les imputacions de rebel•lió i sedició són insostenibles. De la mateixa manera que exigir la llibertat dels presos polítics no hauria de ser entès com a una demanda independentista, sinó un clam democràtic i un pas necessari per a desescalar el conflicte, defensar la necessitat d’un debat sincer sobre les conseqüències d’optar per la via unilateral no hauria de ser entès com un acte de traïdoria, sinó com a un exercici de rendició de comptes i assumpció de responsabilitats necessari en tota democràcia.

Ara bé, aquesta situació de regressió de drets i llibertats no ha passat únicament a l’estat espanyol, sinó que afecta un nombre creixent de països com els Estats Units, Itàlia, Hongria... En tots aquests, les amenaces als drets i llibertats neixen de la voluntat de separar un nosaltres dels altres, de convertir aquells col•lectius més febles en boc expiatori de les inseguretats i les pors generades per la crisi que encara arrosseguem. És per això, que és un motiu d’orgull que a Barcelona el racisme i la xenofòbia no hagin aconseguit fer forat després dels atemptats del 17 d’agost; que continuem volent acollir, ser una ciutat refugi per a totes aquelles persones que fugen de la guerra i el terror, perquè sabem que el terror que hem viscut a Barcelona, París, Berlin o Londres és també el terror que pateixen diàriament les ciutats sirianes, iraquianes o afganeses. Però, en cap cas podem abaixar la guàrdia. Hem d’estar vigilants davant la possibilitat de l’ascens del racisme, la islamofòbia o el feixisme.

És important separar la defensa de la llibertat d’expressió i la permissivitat amb les idees feixistes, xenòfobes o masclistes. No es tracta de limitar aquí la possibilitat d’expressar i confrontar idees, sinó evitar que els discursos d’odi tinguin cabuda en la nostra societat, en tant el seu objectiu no és expressar una idea u opinió sinó ferir o atacar aquells col•lectius més vulnerables. La nostra primera responsabilitat ha de ser defensar aquells col•lectius i persones que no tenen les capacitats o els mitjans per a defensar-se. És per aquest motiu que des de l’Ajuntament de Barcelona vam tancar la llibreria Europa, no per vendre llibres sinó per haver esdevingut un dels principals centres internacionals de difusió de les idees negacionistes i de coordinació de grups feixistes. És per aquest motiu que hem elaborat un pla contra la islamofòbia, un pla contra l’antigitanisme i estem treballant per impedir la celebració d’actes feixistes al carrer. El feixisme, el masclisme i la xenofòbia no poden tenir espai a la nostra ciutat.

Tanmateix, cal anar amb cura a l’hora de determinar que és i que no és feixisme, i evitar banalitzar-lo. Moltes vegades, com a conseqüència de la tensió política viscuda a Catalunya durant aquests darrers anys, partidaris i contraris de la independència s’han entrecreuat acusacions de feixistes entre ambdós bàndols, el que condueix a banalitzar el feixisme. Si bé és cert que existeixen grups feixistes marginals, i que cal denunciar la seva presència, tampoc no podem exagerar una centralitat que no tenen.

Europa va sorgir com un projecte polític per defensar els drets i llibertats assolits i evitar que l’ascens dels feixismes i autoritarismes d’entreguerres tornés a repetir-se. Avui, quan aquest sistema de llibertats es troba de nou amenaçat, ja sigui en nom de la seguretat, la integritat territorial o la por a la diferència, és més important que mai continuar defensant una societat on càpiguen i siguin respectades totes les idees i tots els projectes democràtics. Barcelona seguirà treballant com a ciutat compromesa amb totes les llibertats i per ser una capital oberta al món, fomentant la reflexió plural i l’intercanvi d’idees amb vocació d’aprenentatge i empatia.