Es pot parlar de segregació escolar quan un centre acumula alumnat d’origen estranger o en situació desafavorida en una concentració superior a la que hi ha al barri o a la localitat a la qual pertany. Aquest és un dels grans problemes que té l’educació a Catalunya, segons el cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Joan Cuevas, perquè afecta greument les perspectives de futur dels infants més desafavorits.

Quin és el nivell de segregació escolar a Catalunya? Com de gran és el problema?

Analitzant la distribució de l’alumnat per nivell socioeconòmic, veiem que, si volguéssim aconseguir una distribució equitativa entre els centres, a Europa s’haurien de moure al voltant del 28% dels estudiants, mentre que a Catalunya estem una mica per sobre del 30%. Comparada amb l’Europa dels 27, Catalunya estaria entre els deu països amb més segregació per motius socioeconòmics. I tant Barcelona com altres grans municipis de l’àrea metropolitana estan clarament per sobre de la mitjana catalana, amb uns nivells bastant elevats de segregació.

Quines conseqüències té això?

A banda que als centres educatius hi ha menys diversitat i, per tant, menys cohesió social, la segregació escolar és un dels grans factors que estan fent baixar els resultats educatius de Catalunya. Les dades diuen que l’alumnat que estudia en un centre segregat surt de l’educació secundària amb l’equivalent a tres anys menys d’escolarització que els seus companys de centres no segregats. Això contrasta amb el fet que, si aquesta població desfavorida es reparteix entre la resta de centres, l’impacte en aquells és pràcticament nul.

Per tant estem tancant les portes de l’ascensor social a molts infants!

Exacte. I no només és nefast per a aquestes famílies, sinó que, a nivell de país, és molt preocupant, perquè sabem que els alumnes dels centres gueto estan condemnats a tenir uns resultats educatius baixos si no tenen un context familiar diferent. I això, pensant en les competències que seran necessàries en el futur i en els requisits laborals de la societat que vindrà, és un problema enorme.

Com es produeix la segregació? Quins són els factors que la fan possible?

Hi ha molts elements. Les famílies de classe mitjana tendeixen a escollir centres de prestigi i les que estan en una situació econòmica més desfavorable van a l’escola més propera. Per això, si l’oferta educativa segueix la demanda de les famílies, s’acaba tendint a la segregació. Un altre factor és la manca d’orientació i d’acompanyament a les famílies quan estan escollint un centre. També és molt important l’anomenada matrícula viva, que és l’alumnat estranger que va arribant al llarg del curs. Sovint, l’escola concertada és reticent a rebre aquestes matrícules.

Fins a quin punt és determinant en la segregació l’existència de l’escola concertada?

És important no culpabilitzar tota la concertada, però hi ha una part que no es compromet amb l’escolarització de certs col·lectius, que no assumeix que forma part de la xarxa pública i que, per tant, s’ha de coresponsabilitzar. Moltes vegades no es neguen directament a assumir aquestes escolaritzacions: el que passa és que tenen unes quotes que determinades famílies no se les poden permetre. Això passa amb certa concertada, però també detectem que hi ha escoles públiques amb quotes molt elevades.

Què cal fer per redreçar el problema?

A molts municipis ens diuen: "Farem un projectet per treballar tal cosa en aquest centre", però els projectets no serveixen. Cal anar a l’arrel del problema, garantir que no se sobrecarreguin els centres amb determinats perfils d’alumnat, abaixar ràtios, atreure nous col·lectius als centres amb projectes específics... Tot això requereix molta inversió, però seria molt més eficient invertir-hi per evitar les despeses que suposarà la segregació de cara al futur. No podem esperar més temps, no ens podem permetre els resultats educatius que tenim en l’actualitat. El pacte contra la segregació escolar sembla que va per aquest camí. És un pack de mesures per començar a reconfigurar tots els mecanismes que estan provocant això. Ara haurem de veure si el Govern executa els compromisos que conté.

Pot explicar algun cas d’èxit a l’hora de revertir un procés de segregació?

Destacaria el programa Magnet. El seu objectiu és acompanyar centres educatius que estan començant a concentrar determinats perfils, fer una aliança amb una institució de prestigi i facilitar un suport extern per reformular el projecte educatiu. Això està funcionant molt bé. Jo sóc de Sabadell i conec bé el cas de l’escola Samuntada, que estava immersa en un procés de segregació i que va fer una aliança amb l’Institut Català de Paleontologia. A partir d’aquí, tot el contingut d’aprenentatge de l’escola es va reconfigurar agafant la paleontologia com a eix, fent col·laboracions amb els professionals, projectes, visites... Això va ser determinant per aturar el procés de segregació i atreure altres perfils; per passar de ser una escola estigmatitzada a començar a tenir prestigi i reconeixement, i això és fonamental.

Quin missatge enviaria a una família que hagi de buscar un centre escolar i estigui preocupada per aquesta qüestió?

Els diria que intentin viure el moment amb el mínim de tensió possible, que vagin a informar-se sobre el projecte que ofereix cada centre i que no facin cas dels rumors. I que entenguin que la seva participació en el projecte de l’escola també és clau perquè l’experiència i els aprenentatges dels seus fills siguin positius. Perquè ells mateixos poden contribuir a canviar el seu entorn.

UN PEU A L'ACADÈMIA I L'ALTRE A LA POLÍTICA

"Sempre he intentat estar entre el món acadèmic i el de les polítiques públiques". Així resumeix Joan Cuevas la seva trajectòria professional. Aquest llicenciat en Ciències Polítiques i màster en Polítiques Públiques i Socials s’ha dedicat tant a estudiar la realitat com a aplicar mesures per transformar-la: va treballar com a consultor amb organitzacions no governamentals, diversos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya abans d’arribar a la Fundació Jaume Bofill. Manté que li interessa tant el món de l’ensenyament perquè l’obsessionen les desigualtats socials i considera que la política educativa és "una palanca clau" per combatre-les. La formació, assegura, és una eina que permet als fills de les famílies amb menys recursos "trencar l’espiral" de la pobresa.