Les dones al cinema: petites victòries i batalles pendents

«El 64% de l’alumnat d’audiovisuals són dones, però tan sols el 16% dels projectes tenen lideratge femení, i aquests compten amb pressupostos un 40% per sota de la mitjana»

Per primera vegada els Premis Gaudí tenen el mateix nombre de candidats que de candidates. Abans de congratular-nos gaire, però, cal fer una ullada a l’estat actual de la indústria del cinema. Segons l’associació Dones Visuals, el 64% de l’alumnat d’audiovisuals són dones, però, quan mirem el mercat laboral, tan sols el 16% dels projectes tenen lideratge femení, i aquests compten amb pressupostos un 40% per sota de la mitjana.

És urgent implementar mesures per fomentar la paritat, com ara les quotes, que moltes dones del sector reclamem des de ja fa temps. La implementació d’un sistema de quotes genera força reticències entre molts dels homes de l’audiovisual. Un argument recurrent per rebutjar-les és que projectes valuosos liderats per homes podrien quedar fora d’ajudes i subvencions. Aquest discurs obvia el greuge històric i les dificultats específiques de les dones per accedir a aquest sector, alhora que posa en dubte el talent femení. Si de veritat pensem que les dones tenen la mateixa capacitat de generar continguts de qualitat que els homes, és fàcil assumir que un sistema de quotes simplement revertiria una situació d’injustícia. ¿No deu ser que encara hi ha qui dubta que hi ha la mateixa quantitat de dones talentoses que d’homes?

L’educació que s’imparteix a les escoles de cinema fomenta aquest pensament. Són pocs els noms de directores que se senten a les aules. Figures tan destacades com la d’Alice Guy, la primera persona que va dirigir una pel·lícula de ficció i que es va guanyar la vida amb aquest ofici, tot just comencen a sonar.

De totes maneres, encara que s’apliquessin totes les mesures que demanen les dones cineastes, hi ha un problema de base més complicat de resoldre. En una societat on les cures recauen principalment sobre les dones, un mercat laboral com el del cinema –inestable i amb horaris impossibles– fa molt complicat l’assoliment d’una igualtat efectiva. Fins que no aconseguim, doncs, una transformació profunda del nostre sistema de repartició de responsabilitats, continuarà sent més complicat per a una dona que per a un home accedir al món del cinema.

A més a més, a les dones de l’audiovisual –com en tants altres àmbits de la vida– se’ns demana demostrar constantment la nostra vàlua i se’ns perdonen molt menys els errors que cometem. Des d’aquí em sumo a una reivindicació que vaig sentir fa poc: no volem només tenir el dret a fer pel·lícules, sinó també tenir el dret a fer-ne de dolentes.

Tot i l’enorme tasca que ens queda per fer, no ens privarem de celebrar les petites victòries. La paritat als Premis Gaudí és una bona notícia, que segurament té molt a agrair a associacions com Dones Visuals i a les reivindicacions de les dones del sector. Tenir representació en uns premis és un èxit no només per al present, sinó també per al futur: les generacions de dones cineastes que han de venir tindran més referents on emmirallar-se dels que hem tingut nosaltres. Veure que altres persones ho han aconseguit és un estímul valuosíssim per emprendre qualsevol batalla, també la de fer-se un lloc en el món del cinema.