La política catalana crema etapes amb la celeritat d’un incendi desbocat. I de tenir l’ai al cor per si el president de la Generalitat, Quim Torra, convocava eleccions o expulsava els consellers d’ERC del Govern –al final, ni una cosa ni l’altra–, hem passat sense solució de continuïtat a posar tots els focus en la posada en marxa de la taula de diàleg per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Un ens que hauria d’activar la reunió entre el president Torra amb el seu homòleg del Govern espanyol, Pedro Sánchez. O no! Perquè no podem oblidar l’embolic que va provocar només fa una setmana l’efímer ajornament de la taula de diàleg per part de la Moncloa, fins que les advertències d’ERC van forçar la rectificació de Sánchez. Esquerra no ha volgut fer sang amb l’episodi, però marquen les línies vermelles: "De la reunió de presidents n’ha de sortir una data d’inici i una formulació de treball de la taula de diàleg", asseguren. O no podran donar suport als pressupostos de l’Estat. La Moncloa vol separar la discussió dels comptes de la negociació sobre el conflicte, però els republicans tenen coll avall que aquesta pressió és l’únic que ancora Pedro Sánchez a la taula de diàleg.

La política catalana està immersa en una situació que molts politòlegs defineixen com a kafkiana. Amb un Govern de coalició absolutament trencat –tal com va explicitar el mateix president Torra, "cap govern no pot funcionar sense unitat, lleialtat ni estratègia comuna"–, però amb dos socis, JxCat i ERC, que hauran de continuar compartint taula al Consell Executiu entre quatre i vuit mesos. Una legislatura que Torra va donar per liquidada, però que malgrat tot patirà un agònic allargament. Finalment, els comicis estan supeditats a l’aprovació d’uns pressupostos de la Generalitat que haurà de gestionar un nou Govern que surti de les urnes. Així, la política catalana sembla haver entrat en el món al revés, a l’estil Stranger things. Res és normal.

I, per si hi faltava algun ingredient capgirat, la taula de diàleg entre els governs espanyol i català, que és fruit de l’acord forçat per ERC amb el PSOE per a la investidura, depèn per activar-se de dos actors que no tenen en aquest instrument cap prioritat: Quim Torra i Pedro Sánchez. Ho diu la mateixa direcció d’ERC: "Ja sabem que alguns no la volen perquè no se la senten seva –JxCat– i altres no la volen tampoc, perquè l’han fet perquè s’hi han vist obligats –el PSOE, forçat pels 13 decisius diputats d’ERC al Congrés".

Els socialistes apunten una altra anormalitat: "El més lògic hauria estat que la taula de diàleg es posés en marxa amb el nou Govern de la Generalitat". Des del PSC dubten de la voluntat real del president Torra de tirar-la endavant: "Per nosaltres no quedarà posar en marxa la taula de diàleg, però cal saber amb quina voluntat hi anirà Torra. Si amb la d’establir un inici efectiu o la de barrar-li el pas forçant la situació d’entrada amb demandes impossibles". Dubtes als quals s’afegeixen els comuns, segons es desprèn de les paraules del seu portaveu, Joan Mena, que ha instat el president Torra que no tingui "la temptació d’utilitzar el bloqueig de la taula de diàleg com una eina partidista".

Des d’ERC insisteixen en la necessitat d’activar la taula de diàleg perquè consideren aquest ens de negociació "el punt de partida d’una nova etapa que ens permeti –als independentistes– recuperar la iniciativa. Queden mesos per a les eleccions". "Volem traslladar a una taula de negociació els grans consensos polítics i socials", assegura el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià.

Els republicans no donen per fet que la taula de diàleg resolgui el conflicte. Però insisteixen que "cal posar el PSOE davant del mirall" i afegeixen que "ara mateix no hi ha cap altra alternativa per avançar, i des d’ERC apostem per avançar". Els dubtes i les advertències dels republicans no són només per als socialistes. Des d’ERC també alerten el president Torra i JxCat sobre la temptació de boicotejar la taula de diàleg per interessos partidistes i electorals: "Els independentistes sempre hem defensat el diàleg i la via pacífica. Es tracta de sumar, no de fer-nos trontollar amb moviments curtterministes". El líder d’ERC al Parlament referma les intencions del seu partit: "Tenim clar quin ha de ser el futur polític del país, amnistia i autodeterminació, llibertat i República".

Entre les justificacions que va donar el president Torra per no convocar eleccions immediatament hi havia la necessitat d’aprovar els pressupostos i la d’explorar les intencions reals de la Moncloa: "Vull comprovar si el Govern espanyol vol posar fi a la repressió". Però des de JxCat la mateixa consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha mostrat la voluntat que es concreti l’inici de la taula, tot i que s’ha mostrat "escèptica" sobre les intencions de la Moncloa.

Així doncs, la taula de diàleg s’ha convertit en una arma llancívola, no ja per part dels partits de la dreta espanyolista, que carreguen contra un ens que consideren il·legal, sinó entre els mateixos partidaris de la negociació. Amb fortes malfiances entre tots els interlocutors i amb una clima de turbulències preelectorals. Tot plegat comporta més aviat un veritable diàleg de sords. Caldrà esperar, doncs, a veure si la taula de diàleg és l’inici d’una nova via per la resolució del conflicte o un simple tret de sortida d’una llarga precampanya electoral que podria acabar amb aquesta nova fase de negociació bilateral sense ni tan sols haver començat a caminar.