Tothom parla de valors a Barcelona: polítics, activistes, professors, esportistes, periodistes... És un concepte que, a casa nostra, té més bona reputació que aplicació? Ha estat sempre així o es podria considerar que aquesta preocupació és una moda? Pràctiques i activitats com la banca ètica, el màrqueting amb propòsit o el turisme solidari conformen aquesta tendència. Moltes han sorgit amb les millors intencions, però és evident que utilitzen els valors com un argument promocional.

En ocasions, aquest mitjà moral és el més vàlid per arribar a un bon fi comercial. Però a ciutats com la nostra hi ha oportunistes que volen aparentar que són ètics per ofegar remordiments o despertar la simpatia dels clients. El bé, la veritat o la virtut han estat nocions que han guiat el comportament de persones i societats. Encara que hagi estat de forma intuïtiva, hem definit els nostres valors al llarg de la història i, després, els hem reflectit a les lleis, els costums, la cultura...

Els valors eren els criteris idonis per relacionar-nos fins que l’economia tradicional els va sepultar. I ara que s’ha comprovat que, com a mínim a Barcelona, valen per vendre, han emergit de nou. La constel·lació d’start-ups de la capital catalana està servint per demostrar que les pràctiques empresarials allunyades de l’egoisme i l’avarícia proporcionen una llibertat inèdita en la història. D’aquesta manera –oberta, tot i que sense arribar a l’extrem– s’afronten avui els reptes de la planificació industrial, sense ignorar ni rebutjar la incertesa derivada de la complexitat.

El model, que es basa en l’experimentació i en l’adaptació a un context sempre canviant, posa l’èmfasi en la innovació i la flexibilitat, per sobre de l’eficiència a ultrança. Fa poc més d’una dècada, actors i elements com les xarxes socials o el programari lliure eren vistos als cercles de l’economia majoritària com curiositats, però, gràcies a l’impuls d’agents com el Mobile World Congress la percepció és ara molt diferent. El seu èxit desafia la manera clàssica d’entendre conceptes com la propietat o el contracte. Qualsevol professional o autoritat que vulgui moure’s en aquest terreny ho ha de comprendre. I Barcelona els ofereix nombrosos exemples per il·lustrar-ho.