Elsa Artadi (Barcelona, 19 d’agost del 1976) reparteix el seu temps polític entre el Parlament, on és diputada, i l’Ajuntament de Barcelona, on és regidora. Artadi ha conreat una imatge de prestigi acadèmic i és doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Harvard. Va ser consellera de la Presidència i, després de trencar el carnet del PDeCAT, s’ha situat com una de les veus centrals del que anomena "l’espai polític de Puigdemont", que aposta per convertir en un partit polític. Té una posició dura contra l’estratègia dels seus socis al Govern d’ERC i creu que el Parlament ha cedit davant un 155 parlamentari encobert. D’això, de la taula de diàleg o del mediador, Artadi en parla amb contundència en aquesta entrevista.

Com a responsable del grup municipal de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona, com valora la suspensió del Mobile World Congress (MWC) pel coronavirus?

La suspensió decidida per GSMA és una molt mala notícia per a la ciutat. Té un gran impacte no només per al congrés en si mateix i per a les empreses, sinó per l’efecte que pot tenir en altres esdeveniments que es fan al llarg de l’any a la ciutat. Les grans companyies poden afrontar-ho amb més facilitat, però a Barcelona impera la petita i mitjana empresa. I per a elles és més difícil. A nosaltres ens preocupa tenir un lideratge com el que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona per fer-hi front i treballar durant mesos per fer el trànsit cap a una gran edició per al 2021. 

Creu que l’alcaldessa Colau no ha sabut portar aquesta crisi del Mobile?

Les institucions han fet la feina que havien de fer. Hi ha hagut un tancament de files de les Administracions entorn al Mobile i em consta que hi ha hagut una coordinació que ha funcionat. Però crec que l’aproximació de l’Ajuntament de Barcelona cap al teixit productiu és clarament equivocada. Totes les iniciatives del Govern municipal no són de canvi de model, sinó de fer el mateix que es feia, però menys.

La gent entén que s’anunciïn unes eleccions sense data per després de l’aprovació dels pressupostos?

Crec que la decisió que va prendre el president Torra era l’única que es podia prendre. I segur que va ser una decisió molt difícil. A nos-altres no ens va agradar el que va passar al Parlament i el que va fer el president Torrent [en referència a la retirada de l’acta de diputat del president Torra pel dictamen de la JEC]. Entre altres coses perquè el ple del Parlament va aprovar el contrari el dia 4 de gener. El més fàcil hauria estat trencar-ho tot, i per tant la decisió que es va prendre és de màxima responsabilitat, més pensant en el futur que en el passat.

Què vol dir "pensant en el futur"?

Primer per la responsabilitat que s’aprovin uns pressupostos que des del 2017 no hem pogut renovar. Però també perquè d’una manera o altra JxCat i ERC, però també la CUP i les entitats independentistes, ens haurem d’entendre.

Com es pot governar entre quatre i vuit mesos amb uns socis que es tiren els plats pel cap?

Practicant l’empatia, la serenitat i entenent que al cap del dia l’important no és com d’ofesa se sent cadascuna de les persones, sinó posar el país al davant de tot.

Per què, doncs, JxCat fa un acte de precampanya electoral com el del Born?

L’acte del Born va ser un acte per parlar dels pressupostos, per poder explicar-nos, mobilitzar la nostra gent i retrobar-nos plegats després d’un 2019 de molta activitat pels nombrosos processos electorals. No sé si es pot considerar de precampanya o no, però clarament és un acte de reafirmació de JxCat.

Però vostè va tenir paraules d’extrema duresa amb ERC. Per què?

No volia ser bel·ligerant. Considero totes les posicions legítimes. Però crec que és important que la gent entengui què implica una opció i què implica l’altra. No podem apostar per un independentisme pragmàtic que a la pràctica no t’aporta resultats.

Investir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol a canvi d’una taula de diàleg és independentisme pragmàtic?

Investir Pedro Sánchez és legítim. Però des del meu punt de vista és un error. I crec que ho hem de poder explicar a la gent.

Per què és un error?

Perquè l’endemà de la investidura hi havia mitjans internacionals que titulaven que l’independentisme investeix Pedro Sánchez. I això envia un senyal equivocat que les coses han canviat.

Però després de les eleccions Sánchez ha acceptat que hi ha un conflicte polític i la taula de diàleg.

Fins ara no hem vist res. I la prova és que no volen testimonis a la taula de negociació. Això vol dir alguna cosa, i no fa molt bona pinta.

Què és el que impedeix que l’independentisme arribi a una unitat estratègica?

Part del problema té a veure amb la repressió. És una situació desconeguda i poc previsible. Com s’afronta aquesta situació genera debats amb posicions diverses. La repressió s’aplica per espantar la gent, però també per generar aquestes polèmiques que divideixin l’independentisme. I ha tingut un cert èxit. També caldria separar el dia a dia i les qüestions electorals de l’estratègia a termini mitjà. És evident que ho hem de fer millor.

La decisió del president Torrent de suspendre el ple d’investidura de Puigdemont és el casus belli entre els dos partits?

L’etapa després del 30 de gener [del 2018] va ser molt difícil. Després es va fer molta feina per refer complicitats i relacions personals. Però quan arriba un altre sotrac, tot això torna a trontollar. El 30 de gener és un punt d’inflexió.

Per què?

Perquè es decideix minvar la sobirania del Parlament i la democràcia a casa nostra. I a partir d’aquí arriba la suspensió dels diputats presos i exiliats, quan el ple havia decidit que ho continuaven sent. S’ha permès que el jutge Llarena tingués més pes que el vot dels diputats i de la ciutadania. O l’afer inexplicable de la retirada de l’acta de diputat al president Torra per la JEC.

Quina és l’estratègia de JxCat per assolir la independència?

La nostra estratègia passa per defensar que hi ha posicions que s’han de mantenir. I que la democràcia ha de prevaler davant que un òrgan administratiu decideixi que el president Torra no és diputat. No podem acceptar amb tota normalitat el 155 que hi ha sobre el Parlament de Catalunya. I no podem pensar que si anem dient que sí a tot es resoldrà el conflicte de forma màgica perquè un dia vindran i ens donaran el referèndum. Això no passarà mai.

Així doncs, que n’espera de la taula de diàleg, si és tan escèptica?

Ja ho veurem. Dependrà més de l’actitud amb què hi anirà el PSOE que no pas de la nostra. Nosaltres sempre hem estat a favor de totes les taules de negociació, però volem anar-hi empoderats pels principals actors independentistes. Hem d’anar a parlar de com solucionem el conflicte, i això obliga que la part catalana sigui forta i cohesionada per exigir que aquesta negociació es faci amb garanties, amb calendari i sobre el fons de la qüestió, que és com fem que democràticament el poble de Catalunya es pugui expressar.

No és incoherent voler liderar una taula de diàleg que ha aconseguit ERC investint Sánchez?

Si nosaltres haguéssim investit a Pedro Sánchez, hauríem demanat una taula amb garanties. Nosaltres creiem que primer s’hauria d’haver constituït la taula i després la investidura. Ens hauria donat més força. No entenem la pressa per investir Sánchez.

La figura del mediador és una figura imprescindible per a la taula de diàleg o un entrebanc per posar-la en marxa?

És una figura que ha exigit la majoria del Parlament.

ERC diu que no pot ser un veto a la taula.

Esquerra hauria d’aclarir quines garanties alternatives es donen per què la taula de diàleg no sigui una altra aixecada de camisa de l’Estat espanyol.

Sense mediador no tiraran endavant la taula de diàleg, doncs?

Estem oberts que algú ens expliqui quines són les garanties alternatives. No estem obsessionats amb el mediador, sinó que el considerem la clau per donar garanties a la ciutadania i no generar frustracions i expectatives incomplertes. I si aquesta no és la garantia que està disposat a posar el Govern espanyol o no li agrada a ERC, el que han de fer és posar-nos-en una altra damunt la taula. Podem retransmetre les reunions, però no crec que sigui l’opció que plantegen.

Qui encapçalarà la llista de JxCat a les eleccions?

Encara no ho sé.

Vostè?

No.

Serà el president Puigdemont?

Aquest debat no està tancat.

Hi ha debat sobre això?

Parlem de l’espai polític de Puigdemont i, evidentment, si ell vol encapçalar la llista serà així. No perquè li tinguem por, sinó pel reconeixement del seu lideratge. Però no està decidit.

Abans de fer la llista hi haurà la reconfiguració del conjunt d’aquest espai polític?

Aquest és un espai que va néixer fa dos anys. JxCat ara, a més dels 34 diputats del Parlament, té més de 3.000 electes. Cal consolidar l’espai polític i acabar d’endreçar-lo. Abans de les eleccions és el moment perfecte i és fonamental.

Què serà, doncs, JxCat?

L’espai polític de Puigdemont ha de ser un partit polític, es digui com es digui. De la forma més senzilla i explicable.

Pot ser que no es digui JxCat, doncs?

Jo ara el defineixo com a “espai Puigdemont”. És més important que acabem la feina que no barallar-nos pel nom. Els noms i les marques són molt importants, però ara el que toca és posar ordre i clarificació.

I el PDeCAT com queda? Perquè ja és un partit. S’hi ha d’integrar?

Jo aposto per la integració de totes les persones que formen part de tot aquest espai. Oblidem-nos d’estructures. Però això ho ha de decidir el PDeCAT. El president Puigdemont posarà sobre la taula una proposta el màxim d’àmplia i adient al moment en què vivim, i cada persona i cada organització prendrà les seves decisions, molt respectables.

Quin és el paper del grup municipal de -JxCat a Barcelona després de passar de tenir l’alcaldia a ser un grup minoritari?

Hem estat fent una feina que de vegades passa més desapercebuda. De generació d’eficiències, d’endreça, de renovació dins del grup. Crec que hem trobat un punt molt central en la política municipal. Estem aconseguint tirar endavant iniciatives amb pactes tant amb el Govern com amb la resta de l’oposició. El nostre és un paper d’oposició molt constructiva.

L’acord de pressupostos seria un exemple d’aquesta estratègia?

Per exemple.

I com s’ho fa Quim Forn com a cap del grup per participar en la tasca municipal?

Ens veiem cada dimarts gràcies a l’accés que em dona ser càrrec electe. Ell, a la presó, continua políticament molt actiu i repassem des de temes com els pressupostos a petites coses del grup municipal. Està al cas de tot i ens ajuda molt, perquè no podem oblidar la seva trajectòria i gran experiència a l’Ajuntament. És un actiu valuosíssim per nosaltres.

Veient el resultat, va ser un error que una figura de la política nacional marxés a l’Ajuntament? Pensa tornar?

Hi ha gent que m’ho diu, i és un reconeixement que emociona. Però no es pot ser impacient. La meva és una aposta a termini mitjà, per governar el 2023. És una aposta per guanyar i ser alcaldessa de la ciutat de Barcelona. Ha estat també la manera de mostrar com d’important és Barcelona per JxCat.