Escalada repressiva contra les bases

Dos anys i mig després de l’1 d’octubre, les causes judicials relacionades amb el Procés no han deixat d’augmentar. D’ençà de la sentència del Suprem, ara fa cinc mesos, 600 persones vinculades als CDR i assemblees locals han estat encausades per participar en accions en suport als presos i per la llibertat de Catalunya

Jordi Trapé estava citat el 26 de febrer a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca pel tall de la Jonquera de l’11 de novembre del 2019. Igual que ell, una quinzena de veïns del Bages havien de respondre a les mateixes dependències per haver participat en la convocatòria que Tsunami Democràtic va organitzar en rebuig a la sentència del Suprem contra els líders del Procés. L’acció, a la qual es van sumar milers de persones, va alterar durant tres dies la circulació en el tram de l’AP-7 que connecta Catalunya amb les comarques del Rosselló.

Trapé, tanmateix, va decidir no comparèixer a l’institut armat esgrimint que, per coherència política, no pensava col·laborar amb «l’ocupació espanyola». Així ho va anunciar dies abans a les xarxes socials. Per aquest militant de la CUP i regidor de Fem Manresa, «l’acció s’emparava en el dret a la protesta», d’aquí que consideri la imputació un intent de l’Estat espanyol per «castigar qui es manifesta en defensa de les llibertats de Catalunya».

Pel tall de la Jonquera han estat citades 211 persones, de les quals algunes tenen peticions que oscil·len entre els sis i vuit anys de presó per uns presumptes delictes de danys, desordres públics i contra la seguretat viària. Aquesta és l’acusació que recau sobre Trapé. «Durant la jornada hi va haver nombroses identificacions, però la practicada per la Guàrdia Civil va ser molt intimidatòria. Ens van escorcollar el cotxe, demanar la documentació i interrogar sobre la nostra activitat política», recorda.

Por al cos, escarment a l’enemic

Segons Trapé, darrere d’aquestes actuacions hi ha un «deep state que reprimeix qualsevol expressió de dissidència». Avui, després del mal tràngol, reconeix que l’entorn d’amistats i espais com Bages pels Drets Civils l’han ajudat a mantenir-se ferm en les seves conviccions, i també hi ha contribuït Alerta Solidària, el col·lectiu d’advocats que, a través de la Caixa de Resistència, cobreix les despeses legals.

Jordi Trapé s’afegeix a les 600 persones represaliades el darrer mig any a Catalunya, segons el recompte d’Alerta Solidària. Entre aquestes, s’hi compten les 30 empresonades de forma preventiva, les citades per les accions de Tsunami Democràtic a la Jonquera i Salt, les 61 que hauran de declarar al jutjat número 3 de Girona, les 138 que el jutjat 4 de Figueres té sota secret de sumari i d’altres arrestades després de la sentència del Suprem. En aquest darrer capítol també apareixen les 92 que van interrompre la circulació a la C-17 a Granollers i a la N-340 a les Terres de l’Ebre o les imputades en les marxes contra la visita de la monarquia o el darrer Consell de Ministres celebrat a Barcelona. Un nivell de repressió que, segons Alerta, respon a «l’augment de la mobilització» i a la capacitat de fer trontollar «l’establishment espanyol».

Entre les últimes persones a declarar hi ha Juli Cuéllar, conegut militant de l’Esquerra Independentista de Mataró, a qui el 14 d’octubre del 2019 els Mossos van detenir mentre es manifestava a la N-II, just a l’altura de l’estació de trens de la capital maresmenca, per la llibertat dels presos. L’acció, convocada pels CDR, va transcórrer de forma pacífica fins que a mitja tarda van comparèixer diverses unitats de l’ARRO, el cos d’operacions de la policia catalana. «Va ser aleshores quan van dispersar-nos amb les porres. Jo vaig rebre diversos cops i, després de recular per la carretera en direcció a Girona, un grup d’agents se’m van abraonar per l’esquena i em van emmanillar», explica Cuéllar.

De camí a comissaria, va patir agressions que el van obligar a estar dos dies de baixa. Per aquestes lesions, i gràcies al suport de l’Associació de Juristes pels Drets Humans del Maresme, ha presentat una denúncia per vulneració dels drets fonamentals contra els ARRO. «Estic convençut que al ser una persona significada a la CUP de Mataró, per la qual he estat regidor, van anar per mi. Però el meu cas no és excepcional, sinó que s’emmarca en un context repressiu que busca criminalitzar, dividir i arraconar l’independentisme com una opció política vàlida», agrega.

Finalment, el 6 de febrer passat va poder respondre pels càrrecs de desobediència, atemptat contra l’autoritat i aldarulls públics. Unes acusacions que els testimonis i les proves gràfiques aportades per la seva advocada desmunten completament. Mentre confia que el cas sigui arxivat i prosperi la seva denúncia, Cuéllar destaca el valor de la solidaritat per afrontar aquestes situacions. «És clau si volem vèncer el discurs de la por i tombar la repressió que imposen els aparells de dominació de l’Estat espanyol», afegeix.

De Tamara a Urquinaona

Jordi Trapé i Juli Cuéllar pertanyen a la sèrie d’activistes que han patit la repressió durant l’últim cicle de protestes. Una situació que el Síndic de Greuges recull a l’informe «Dret de manifestació i paper dels cossos policials en les mobilitzacions posteriors a la Sentència 459/2019». El document qualifica d’indiscriminades les operacions de les forces d’ordre i es fixa en particular en les batudes registrades entre el 13 i el 27 d’octubre, que van portar una trentena de persones a presó. El repunt de casos en aquest període fa que la xifra de represaliats des del 20 de setembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va escorcollar la Conselleria d’Economia i va arrestar 14 alts càrrecs, s’elevi a 2.500 persones. Així ho ha comptabilitzat Òmnium Cultural, que ho desglossa en els 12 líders polítics condemnats pel Suprem, els 1.083 ferits durant el referèndum i els 313 en els dies posteriors a la sentència. També hi inclou les 292 persones detingudes des del setembre del 2017, 144 pàgines web tancades, 18 docents investigats per falses acusacions o els 40 imputats per temes vinculats al referèndum.

En general, l’atenció s’ha focalitzat en els presos o exiliats polítics, però, com recorda Alerta Solidària, «només representen l’1% dels afectats en la macrocausa que es manté contra l’independentisme». Així s’hi refereix també Jordi Trapé, per a qui, «si bé és cert que inclou l’anterior Govern, impacta sobretot a les bases de l’independentisme popular». Trapé al·ludeix als membres dels CDR Tamara Carrasco, detinguda l’abril del 2018, i Adrià Carrasco, exiliat el mateix mes; els nou CDR que van ser empresonats el 23 de setembre del 2019 en el marc de l’operació Judes o les desenes de joves arrestats durant els aldarulls que es van produir pel centre de Barcelona arran de la sentència del Suprem, l’anomenada Batalla d’Urquinaona. Segons Alerta Solidària, amb aquestes operacions l’Estat pretén alliçonar l’independentisme i dissuadir els sectors de base que continuen sortint al carrer per denunciar la repressió i reclamar les llibertats i els drets polítics de Catalunya.

Casos de racisme institucional

En aquest recompte cal afegir-hi els cinc joves d’origen migrat que van ser arrestats en diversos incidents registrats després de la sentència. Un d’ells, Ayub, de 22 anys, va ser deportat al Marroc després de romandre vuit dies al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca (CIE). Els advocats de la cooperativa Iacta van presentar un recurs al·legant el seu arrelament a Lleida, però el jutjat contenciós de la ciutat va decretar-ne l’expulsió.

Al marge d’Ayub, la resta continuen privats de llibertat. És el cas de Charaf i Ibrahim, de 19 anys, detinguts la matinada del 17 d’octubre a Girona i que es troben a la presó de Puig de les Basses sota les acusacions de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, lesions i danys. El lletrat Benet Salellas ha presentat un recurs per evitar-ne la deportació, en què destaca que treballen i estan escolaritzats. I en una situació similar es troben Mohamed, ingressat al CIE de la Zona Franca després de quedar en llibertat l’endemà de la manifestació el 18 d’octubre a Lleida, i Charles, un jove nord-americà que, després de ser engarjolat al centre penitenciari de Brians I, encara està pendent de judici. Segons Alerta Solidària, que en porta la defensa, la fiscalia demana per a ell sis anys de presó, una multa de 7.200 euros i l’expulsió de l’Estat per uns suposats delictes de danys mitjançant incendi i desordres públics.

AJUNTAMENTS EN EL PUNT DE MIRA

L’escalada repressiva no s’ha limitat als activistes de base. També inclou els 712 alcaldes de pobles que van acollir les votacions de l’1 d’octubre, dels quals 16 tenen causa oberta, o els que s’han significat en el rebuig a la sentència del Suprem. Un d’ells és Ignasi Sabater, el batlle de la CUP de la localitat empordanesa de Verges, que amb l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, i 12 persones més serà jutjat a l’Audiència de Girona per haver ocupat les vies de l’AVE a la ciutat coincidint amb el primer aniversari del referèndum. Una acusació que ell nega de forma categòrica. «Aquell dia em trobava a l’institut de Verges, on treballo; així ho he documentat i ho han testificat el director del centre i la resta del personal que es trobava amb mi», explica Sabater. Malgrat això, va ser detingut el 16 de gener del 2019. Per ell, la detenció estava destinada a atemorir els càrrecs que pensaven concórrer als comicis del 26 de maig.