Els dos socis que sustenten el Govern de la Generalitat han entrat en una evident espiral de tensió permanent des que el president Quim Torra va anunciar que donava per acabada la legislatura amb forts retrets contra ERC.  Polèmiques constants entorn de la taula de diàleg, l’acte de Perpinyà, l’acta de diputat de Torra... En aquest context, és indubtable que la imatge que transmet la relació entre JxCat i ERC pot semblar de socis irreconciliables. Però la política té molts cops un doble vessant. I en el cas de JxCat i ERC, segons diverses fonts consultades, les picabaralles no han frenat els contactes i les converses per establir possibles escenaris de futur que, fins i tot, preveuen la reedició d’un Govern format pels dos grans partits independentistes, si l’aritmètica parlamentària ho empeny.

Dirigents dels dos partits admeten que hi ha diferències tàctiques sobre la gestió del procés independentista en l’actualitat. I reconeixen que la proximitat d’una convocatòria electoral aporta la lògica rivalitat entre formacions polítiques. Però, tant des d’ERC com des de JxCat, coincideixen que hi ha acords bàsics en els objectius fonamentals que giren entorn de l’exigència del dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió, i que l’aritmètica parlamentària després de les eleccions podria no deixar altra opció a JxCat i ERC que reeditar l’aliança. Un dirigent d’ERC recorda: "La primera gran crisi la vam tenir per la investidura de Puigdemont, abans de la formació del Govern, i això no va impedir l’acord per recuperar la Generalitat de mans del 155 i fer l’actual Executiu". Des de JxCat també es volen preservar els ponts: "Passi el que passi, els independentistes ens haurem d’entendre després de les eleccions", assegura una dirigent pròxima a Puigdemont.

Ara bé, en aquesta dualitat de les relacions JxCat-ERC aquesta setmana ha rebut l’impacte de la dimissió del conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, per la gestió d’un cas de presumpte assetjament sexual al departament. La reacció en tromba de dirigents parlamentaris de JxCat i també de membres del Govern d’aquesta formació, criticant Bosch, ha caigut molt malament a les files republicanes. Des d’ERC acusen aquesta actuació de deslleial i recorden: "Nosaltres podríem haver fet sang amb el conseller Buch durant la polèmica per l’actuació dels Mossos en les mobilitzacions postsentència de l’1-O i vam posar al davant preservar l’estabilitat del Govern". Mentrestant, des de­ ­JxCat defensen que, "en un tema de masclisme, calia demostrar fermesa per preservar el conjunt del Govern".

La gestió d’aquesta tensió és ja una part de la mateixa estratègia electoral. Amb més agressivitat per part de JxCat, perquè els indicadors demoscòpics apunten que les seves opcions electorals tenen una única gran frontera amb el votant d’ERC, juntament amb fluxos de menor quantitat amb la CUP. I una moderació més gran dels republicans, que tenen osmosi demoscòpica a la banda de JxCat, però també amb la resta de partits d’esquerres, que van des del PSC als Comuns, passant per la CUP. A la seu d’ERC del carrer Calàbria tenen comprovat que en aquests moments hi ha entre 75.000 i 125.000 ciutadans d’alta indecisió. Vol dir que canvien la seva opció de vot gairebé cada dia majoritàriament entre ­JxCat i ERC. I que segons els inputs es pot decantar el vot cap a Esquerra o foragitar-lo. Una bona part d’ells són possibles votants d’ERC situats en la frontera de ­JxCat, però amb tendència a rebutjar atacs durs dels republicans a l’entorn de Puigdemont.

Tot plegat conforma una relació entre JxCat i ERC que té més d’una cara. Veurem si a partir d’ara creixen les escaramusses entre els dos partits o retornem a la fase de tensió controlada. Però tot indica que no és previsible que entrem en un escenari de guerra total, encara que ho pugui semblar.