Va néixer a la Sagrada Família però ha acabat a la Bordeta. D’on se sent?

Totalment de la Bordeta. Ha sigut un enamorament quasi a primera vista. És el millor barri.

Què ho fa?

No hi ha guetos, és tranquil i molta gent és reivindicativa. Sempre ha sigut un barri oblidat de l’Ajuntament. Quan hi vaig arribar, el 1970, no hi havia equipaments públics. Per això Can Batlló va ser per als veïns un objectiu molt clar.

Com va anar a parar a la Bordeta?

A la mili vaig estar embarcat en un petit vaixell al moll de Barcelona. El pare d’un dels companys tenia una fàbrica a la Bordeta, va desmantellar-la i hi va fer un bloc d’habitatges. No vaig ser jo que vaig buscar la Bordeta, sinó que la Bordeta va venir a mi.

Es parla de Sants o la Bordeta com a barris rebels.

Crec que tenim el rànquing de més merders. Can Vies és famós. També el 12 d’octubre del 1999. Vam aconseguir que el districte de Sants-Montjuïc tragués la manifestació feixista de la plaça dels Països Catalans i l’enviés a Montjuïc. L’herència anarquista de Sants i la Bordeta és important.

A Can Vies se l’ha definit com a mediador.

He intentat protegir Can Vies i evitar l’enderroc. D’altra banda, hi havia una part de veïns que estaven molt emprenyats i que es queixaven del soroll. Al Centre Social vam aconseguir seure amb cadascú. Va funcionar. Ara no es parla de Can Vies ni de broma.

Falta més mediació a la societat?

La mediació s’ha espatllat molt. Ara hi ha el tema de la construcció d’un tanatori a Sants. Trobo horrorós que no s’hagi avisat els veïns abans. Al Centre Social ens ha sorprès molt aquesta actitud del Consistori. Amb l’Administració anterior dels comuns no era així.

El regidor del districte segueix sent dels comuns.

Sí. Amb això m’està decebent.

De quin moment se sent més orgullós com a activista veïnal?

El més encoratjador va ser l’entrada a Can Batlló l’11 de juny del 2011. Era a Lisboa i plorant, perquè no hi era. Hi vaig entrar l’endemà.

Té alguna espineta?

El Centre Social farà 50 anys el 2022. No sé si serem a temps de remodelar-lo abans.

Què en pensa, de la marca Barcelona?

Vagis on vagis la paraula Barcelona és màgica. Comercialitzar una marca d’una ciutat em sembla un pecat. No es pot treure calés d’una cosa que és autèntica.

Alguna recomanació per a futurs activistes?

Organització, organització i organització. En solitari no pots anar pel món.

NASCUT ACTIVISTA

A Josep Maria Domingo (Barcelona, 1945) se li fa difícil dir quan va començar a ser activista. Als anys 70 anava a manifestacions i presidia les associacions de pares de l’escola mentre treballava en una empresa química. "A l’escola era el que protestava, i em castigaven per dolent", recorda. Per ell, l’activisme "es porta a la sang". Diu que a Sants hi ha substrat anarquista, i també a les seves arrels, perquè un avi seu ho era. Els fills no li han seguit els passos, però té ganes d’explicar "batalletes" als nets. Per si un dia li prenen el relleu.