Les últimes dades conegudes apunten que la Xina ha entrat en una nova fase de l’epidèmia del nou coronavirus. En els darrers dies, tendeixen a baixar exponencialment els casos confirmats i les morts associades. Queden enrere les dues etapes prèvies.

La primera, caracteritzada per la negació del brot, l’ocultació de les dades i la repressió dels facultatius informants. El que per uns va obeir a la natural tendència a l’opacitat del sistema per altres va ser el simple resultat de la imperícia, però tots dos factors van poder confluir. En qualsevol cas, el silenci i la demora en el llançament de l’alerta sanitària van condicionar negativament la seva ràpida expansió.

La segona, a la vista de la gravetat de la crisi, l’adopció de mesures expeditives i de gran impacte, va contrastar clarament amb la primera actitud, sense importar que afectés no només la vida quotidiana de milions de persones sinó la mateixa estabilitat del desenvolupament socioeconòmic del país. La imposició de la quarantena més important de la història va suposar el punt d’inflexió que va marcar tant el canvi en el comportament de les autoritats com també la presa de consciència massiva a la societat. La sensible millora de la transparència en la informació també va ajudar a una percepció millor de la crisi.

Un sacrifici reconegut

Si la primera fase va provocar malestar, indignació i rebuig, la segona va derivar en reconeixement per l’e­norme sacrifici implícit en la magnitud de les mesures de prevenció i control adoptades. La mateixa OMS ho ha destacat i ha cridat l’atenció sobre la valentia i la flexibilitat de les decisions, així com la seva eficiència i innovació –incloent-hi la utilització de big data, intel·ligència artificial, 5G i altres mitjans tècnics a una escala inusual fins al dia d’avui–. En aquest aspecte, a part d’altres hipotètics usos, s’han pogut generar quantitats massives de dades relacionades amb cada cas i facilitar-ne la consulta en línia pels hospitals, adaptant i agilitant els tractaments als pacients. I tot això des d’un sistema públic de salut enfortit.

A falta de quantificació, tots reconeixen que l’economia xinesa experimentarà una important contracció. La seva magnitud final dependrà de si el brot es resol o no aviat. Una ràpida superació és improbable, sobretot tenint en compte el nivell de propagació mundial que s’està manifestant i també la important imbricació de l’economia del gegant asiàtic amb la internacional. A la Xina, la producció s’està reprenent a poc a poc. Les autoritats insisteixen en la fortalesa estructural de la seva economia i de la seva capacitat per remuntar la complexa situació actual. El Consell d’Estat ha disposat diversos paquets de mesures d’impuls que podrien incrementar-se les setmanes vinents. Però l’impacte sobre les activitats econòmiques i sobre el conjunt de la societat seran considerables. No serà fàcil.

Els errors i els encerts

Així mateix, les implicacions polítiques de la crisi de salut pública més gran de la història recent no poden passar per alt. Els greus errors de la primera fase, que tanta indignació van provocar, van ser compensats a ulls de molts amb els encerts de la fase següent. D’una manera o altra, de cara al futur, probablement no n’hi haurà prou d’utilitzar les autoritats locals com a boc expiatori per explicar la pèssima gestió inicial del brot, i hi haurà lliçons per extreure per eliminar el secretisme en la gestió de les alertes.

Xi Jinping i el Partit Comunista Xinès han volgut demostrar l’enorme capacitat sistèmica per conjurar un repte d’aquesta naturalesa. És veritat que cap altre país del món ho podria fer de la mateixa manera. La seva escala és incomparable. Però per a ells hi ha també una lliçó: és absurd maquillar la realitat, encara que els temps variïn, aquesta acaba imposant-se sobre qualsevol altre propòsit.

El Covid-19 va aparèixer primer a la Xina, però això no vol dir que necessàriament s’originés a la Xina. Malgrat això, la sinofòbia ha arribat a nivells que mai s’havien detectat en altres episodis similars –com el de la grip A originada als EUA el 2009, per exemple, que va provocar gairebé 20.000 morts a tot el món–. No és un fet casual. Com potser tampoc la desmesurada atenció informativa en aquest cas, a diferència d’altres anteriors de similars.

Immersos cada cop més en la pugna estratègica amb la Xina, als EUA es va passar de gairebé celebrar el brot, perquè "retornaria llocs de treball", a "exigir disculpes", com va fer un presentador de la Fox News, paraules que no fan sinó alimentar la xenofòbia. El Covid-19 també ens retrata a tots.