El racisme quotidià: "Però tu, ¿d’on ets?"

"Davant l’auge dels discursos d’odi, venen moments de barrejar-nos en espais de trobada i de teixir complicitats entre els que volem una societat més justa, solidària i inclusiva"

Vivim una època en què creixen els discursos de la insolidaritat i del rebuig a l’altre. A tot el món guanyen pes els líders i partits que, sense cap mena d’escrúpols, es dediquen a posar un grup contra un altre, apel·lant al ressentiment i manipulant les nostres pors. Més enllà de si aconsegueixen o no entrar en els governs, l’augment internacional dels missatges excloents està tenint conseqüències en els discursos polítics, els mitjans i l’estat d’ànim de la població. Els veïns i veïnes d’origen migrant ho experimentem en primera persona.

Ho vius en tota mena de situacions. La majoria ja es donaven abans; el que passa és que, en lloc de reduir-se, augmenten. De vegades sembla que no siguin tan greus. Per a les persones racialitzades, acabades d’arribar o fins i tot nascudes a Catalunya, no passa un dia en què algú no els pregunti: "Però tu, ¿d’on ets?", amb el missatge implícit que comporta.

En altres ocasions el racisme quotidià pren formes no tan subtils. Per exemple, la constatació compartida que, encara que haguem estudiat aquí, els Brandon, Priyanka i Said hem d’enviar el doble de CV que els nostres companys de classe per aconseguir ni que sigui la meitat de les entrevistes per a una feina qualificada. I a vegades fins i tot patim violència física. Fa uns dies, mentre esperava en un pas zebra, un desconegut em va donar un cop de colze i em va cridar: "Ves-te’n al teu país!". No m’ho esperava i em vaig bloquejar. Dol que et passi a la ciutat que tant estimes.

I així i tot, hi ha motius per a l’esperança. Recentment vaig assistir a la presentació del projecte [Rec]fugiades, en què l’alumnat del Col·legi Mare de Déu dels Àngels, a la Sagrera de Barcelona, ha treballat durant el curs per entendre el que suposa ser una persona refugiada i sensibilitzar el veïnat. Tot i el bombardeig constant que rebem tots i totes de missatges excloents, estereotips i rumors, em va impressionar la manera com aquests joves analitzaven l’experiència del refugi i l’acollida des de l’empatia, la humanitat i l’optimisme.

Els Trump, Salvini i Bolsonaro d’aquest món ens volen cínics i insensibles. Que assumim una mentalitat d’escassetat per competir entre nosaltres, la gent comuna, en lloc d’interpel·lar els poderosos i lluitar per una societat més igualitària. Davant l’auge dels discursos d’odi, venen moments de barrejar-nos en espais de trobada i de teixir complicitats entre els que volem una societat més justa, solidària i inclusiva. Les nostres aspiracions estan amenaçades i depèn de nosaltres defensar-les.