Fa unes setmanes es van complir 30 anys del naixement de la primera federació d’organitza-cions no governamentals (ONG) de Catalunya, la llavor del que ara és Lafede.cat. Per commemorar aquest aniversari, l’entitat ha impulsat la campanya “No serveix de res si no és justícia global”. El seu objectiu és subratllar que cal lluitar contra les causes de la “injustícia global”, no només contra els símptomes, segons explica el president de l’entitat, Luca Gervasoni.

Què han aconseguit assolir en tres dècades de cooperació a Catalunya?

Hi ha coses que no podem celebrar: les acampades de fa 25 anys per demanar al Govern espanyol que dediqués el 0,7% del seu pressupost a l’ajuda al desenvolupament es van desconvocar davant la promesa que hi dedicaria el 0,35%. Però hem tingut uns governs que no han prioritzat en absolut aquestes polítiques i ara mateix l’Estat hi està dedicant el 0,21% i la Generalitat el 0,14%. Per tant, a Lafede.cat haurem de seguir insistint perquè hi hagi canvis. Pel que fa a la ciutadania, en canvi, crec que hem fet una contribució molt important. Per exemple, hi ha una conscienciació sobre causes com el feminisme i la lluita contra el canvi climàtic que segurament és molt més alta que la que hi ha als governs.

Demanen justícia global. Què vol dir això?

Defensem que la justícia no ha d’estar basada en divisions relacionades amb fronteres i
interessos d’empreses o d’altres actors.
Lafede.cat va néixer per agrupar els esforços d’entitats que treballaven en situacions concretes relacionades amb el desenvolupament sostenible, els drets humans i la pau. Però, amb el temps, hem vist que havíem de treballar en la conjunció d’aquests tres eixos per generar una única agenda centrada en la idea de justícia global. En aquest sentit, l’organització se sent part d’aquest moviment que diu que un altre món és possible.

És necessari canviar les idees preconcebudes sobre la cooperació?

El canvi global no vindrà de fer donacions a una ONG o del fet que cada organització faci la seva tasca concreta; només arribarà si modifiquem les polítiques. Volem trencar la imatge clàssica de la cooperació entesa com donar diners a una entitat perquè un nen negre de l’Àfrica rebi medicació o menjar d’una mà blanca. Tota la feina d’ajuda humanitària és importantíssima, i la fem i la seguirem fent, perquè és part del nostre ADN, però no servirà de res si no canviem les regles del joc global: les del comerç, el sistema bancari, el sistema del treball... Gran part de la nostra feina és treballar contra les causes d’aquesta injustícia global que vivim.

Quines polítiques reclamen a les Administracions per assolir aquest canvi?

És absolutament clau que a l’Administració catalana hi hagi un compromís més fort per la cooperació. Encara no hem recuperat els nivells d’inversió anteriors a la crisi i a les retallades, i entenem que un Govern que diu representar una ciutadania solidària i compromesa amb el món ha d’estar a l’altura. Però també ens preocupa molt allò que anomenem el 99,3% de les polítiques restants.

A què es refereix?

Per exemple, creiem que és hora d’intentar assegurar que les empreses catalanes que actuen a l’exterior ho facin amb ple respecte pels drets humans. Volem impulsar la creació d’un centre que avaluï i estudiï el comportament d’aquestes companyies. Volem avaluar també com els nostres estats i governs compren els serveis que ofereixen companyies internacionals, i denunciar-ho quan es tracti d’empreses que violen els drets humans en tercers països o siguin còmplices de guerres i ocupacions, cosa que passa avui en dia. I, finalment, és del tot essencial tota l’agenda relacionada amb la justícia climàtica.

Com pot contribuir la ciutadania a assolir la justícia global?

Podem decidir on comprem: Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona són una de les zones del món on hi ha més cooperativisme de consum organitzat. Si consumim productes de quilòmetre zero, d’origen cooperatiu i produïts en condicions justes, ja estarem impulsant un canvi. També podem decidir com estalviem: sabem que hi ha bancs que dediquen part de les inversions a finançar la indústria de l’armament. Per tant, podem posar els nostres diners a la banca ètica. Si, a més a més, treballem en el sector cooperatiu i de l’economia social i solidària, crec que de facto estarem construint una alternativa al sistema capitalista.

Els està afectant l’onada reaccionària?

Ens afecta moltíssim. En el moment en què Lafede.cat va deixar de ser una federació d’entitats que treballaven en àmbits específics per adoptar l’estratègia de la justícia global, vam esdevenir un moviment de caire polític, amb p majúscula; tot i que no pertanyent a un partit determinat. És a dir, denunciem polítiques, actuacions dels governs, actituds de partits o declaracions de persones. I per això rebem contínuament atacs d’una determinada premsa ultraconservadora i veiem que, a nivell global, s’està organitzant una onada repressiva contra la gent que està treballant per un canvi social: cada cop més cooperants són arrestats i expulsats dels llocs on treballem. Jo mateix ho he viscut.

De cara al futur, quins pensa que són els reptes del món de la cooperació?

Hi ha el repte feminista, que ens ha de fer revisar com treballem nosaltres mateixes. Si ens oblidem d’aquesta exigència ètica interna, no podrem treballar en aquest sentit cap enfora. També hi ha la qüestió de l’emergència climàtica i dels milions de persones que hauran de deixar el seu lloc de residència per aquest motiu, tot això en un context d’ascens de l’extrema dreta i de desigualtats econòmiques creixents. Davant de tot això, la dècada que ve haurem de construir la dècada de l’activisme.

RODA EL MÓN... PER CANVIAR EL MÓN

El passaport de Luca Gervasoni és un bon testimoni de les dificultats que troben els cooperants arreu del planeta. L’activista explica que ha estat expulsat de tres països: d’Israel, quan treballava “per la resolució no violenta del conflicte” amb Palestina; del Marroc, “per col·laborar a favor dels drets del col·lectiu LGBTI”, i d’Algèria, “per impulsar la transició a la democràcia”. Després de 12 anys vivint a diferents llocs, va tornar a Catalunya i des de fa un any i mig treballa al Raval com a president de Lafede.cat. També és codirector de l’Institut Internacional per l’Acció Noviolenta (NOVACT) i professor associat de Conflictologia a la UOC.