La taula del diàleg entre governs s’ha convertit en l’element central de la política catalana i, en menor mesura, de l’espanyola les darreres setmanes. Un element que marca l’agenda, però que cada actor implicat interpreta a la seva manera. I que ha servit per tornar a fer ben visibles les diferències estratègiques entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, els dos socis d’un Govern de la Generalitat que afronta els darrers mesos de vida. En aquest cas, la necessitat o no d’un mediador internacional a l’organisme de diàleg amb l’Executiu estatal ha constatat, un cop més, la falta d’estratègia unitària de l’independentisme. Una situació que, probablement, s’accentuarà en els propers mesos, a mesura que s’apropin les eleccions catalanes que, en principi, el president Quim Torra ha de convocar després que el Parlament aprovi els pressupostos de la Generalitat. I no sembla que les escenificacions en forma de cimeres de partits i entitats independentistes, com la que es va celebrar dilluns, serveixin per traçar una autèntica estratègia conjunta.

La reunió entre presidents que Quim Torra i Pedro Sánchez van celebrar al palau de la Generalitat el 6 de febrer, enmig d’una enorme expectació mediàtica i un blindatge inusual de la plaça Sant Jaume –pensat per impedir unes protestes que ni tan sols van arribar-se a convocar–, va servir per consagrar l’inici d’una etapa política pretesament marcada pel diàleg. Tot i que, si som més estrictes, la realitat és que de moment s’ha verbalitzat la voluntat d’un diàleg que encara està lluny de materialitzar-se. La trobada va servir en teoria per desencallar l’inici de la taula de diàleg entre governs, que ha de possibilitar abordar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, però alhora va constatar la distància sideral entre les dues parts. Torra i Sánchez van anunciar que la taula arrencarà durant aquest mes de febrer i que ells mateixos s’encarregaran de presidir-la, almenys en la primera sessió.

Ara bé, en el moment de tancar aquest article l’anunci no s’havia concretat i es desconeixia la data exacta d’arrencada de la taula, així com la seva composició, el contingut i el calendari que tindrà. Sí que ha transcendit que hi participaran el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, que també és l’home fort d’ERC al Govern; i el vicepresident estatal de Drets Socials i Agenda 2030 i líder de Podem, Pablo Iglesias. A més a més, hi haurà altres ministres i consellers.

Torra no va amagar la voluntat que la taula serveixi per anar "a l’arrel del conflicte polític", cosa que implica parlar de "sobiranies". O, dit amb altres paraules, de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya pactat entre els dos governs. A banda, el "consens independentista" que el president li va transmetre al seu homòleg espanyol també passa per la reclamació d’una amnistia per als presos i represaliats polítics i perquè s’acabi la judicialització del conflicte. El mateix dia 6, però, Sánchez va reiterar per enèsima vegada que no contempla la celebració de cap referèndum, sinó com a molt enfortir l’autogovern perquè és "el que millor representa la pluralitat de la societat catalana", mentre que no va pronunciar-se sobre l’àmbit repressiu.

Un mediador que el PSOE no vol

Des d’aleshores, hi ha hagut pocs avenços significatius, més enllà de declaracions i contradeclaracions que han servit a cada part per fixar la seva posició i intentar marcar el relat. A grans trets, ERC vol que la taula de diàleg, que al cap i a la fi és la seva gran aposta política, arrenqui "immediatament". El partit d’Oriol Junqueras no veu "imprescindible" que s’hi incorpori un mediador internacional, demanda que s’ha convertit en la bandera de JxCat i el president Torra. A instàncies del cap de Govern, dilluns passat va celebrar-se una reunió dels partits i les entitats independentistes al palau de la Generalitat, precisament per abordar com s’ha de plantejar la primera reunió de diàleg. La trobada no va servir per resoldre la discrepància al voltant del mediador.

El PSOE, al seu torn, transmet que no té cap mena de pressa perquè la taula arrenqui i, sobretot, perquè avanci en qüestions concretes amb un executiu català que està a les acaballes. En aquest sentit, no vol ni sentir a parlar de la presència d’un mediador internacional. Fa un any el partit havia acceptat la presència d’un relator –no internacional– en les converses que els governs havien de mantenir sobre el conflicte després de la Declaració de Pedralbes sorgida de la reunió entre Sánchez i Torra el desembre del 2018, però va arronsar-se arran de la campanya en contra del trifachito. Resultat? El diàleg real no va arribar a arrencar i, posteriorment, ERC i JxCat optarien per tombar els pressupostos de Sánchez i accelerar la convocatòria d’eleccions.

En paral·lel, i davant les queixes dels barons territorials, el president espanyol ja ha avisat que "l’atenció al problema [polític català] no es farà en perjudici d’altres necessitats territorials". Tampoc Podem ni els comuns aposten per un mediador. L’alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns, Ada Colau, no el veu imprescindible perquè "la figura del mediador internacional va sortir en un moment diferent, quan el Govern de l’Estat [del PP] no volia parlar de res; ara el context ha canviat".

La posició d’ERC sobre la qüestió es pot resumir amb el que ha dit l’exconsellera de Treball, Dolors Bassa, empresonada a Puig de les Basses (Figueres), a l’entrevista amb Públic: "La primera vegada sí que veia imprescindible la figura del mediador, perquè els ponts estaven totalment trencats i era important que n’hi hagués un. Ara veig que seria una bona cosa, però no em sembla imprescindible. És una taula de Govern a Govern. Tots dos governs són de coalició, per tant hi ha moltes sensibilitats. No ho veig tan imprescindible. Seria bo que hi fos, és clar, però no seria una de les condicions. Preferiria avançar més en la negociació que capficar-me en una línia vermella".

JxCat, en canvi, pretén convertir la presència del mediador en un element clau. Ho ha verbalitzat els darrers dies el president Torra, que no s’ha estat de subratllar a El Punt Avui: "El Parlament ha votat que cal un mediador, i penso que ERC i la CUP compliran allò que han votat. [...] No podem jugar a votar coses que després no tirarem endavant. O les votes o no les votes. Però si les votes n’assumeixes les conseqüències".

El context preelectoral

Dies enrere, JxCat va triar el Born Centre de Cultura i Memòria per donar el seu particular tret de sortida a la precampanya electoral, en un acte amb la participació de Torra, l’expresident Carles Puigdemont i tots els possibles aspirants a liderar la candidatura de l’espai als comicis: Laura Borràs, els consellers Damià Calvet, Jordi Puigneró i Àngels Chacón, l’exconsellera Elsa Artadi, l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas... Artadi va ser la que va apujar el llistó de crítiques cap a ERC amb el missatge que "l’independentisme pragmàtic és el més màgic i el menys pràctic de tots. [...] Els autèntics èxits han viscut de l’exili".

Posteriorment, tant el president del grup parlamentari d’Esquerra, Sergi Sabrià, com el vicepresident Pere Aragonès van fer crides a "acabar amb els retrets" entre independentistes, però, alhora, els republicans han reclamat que "no es posin excuses" per intentar aprofitar la taula de diàleg amb el Govern estatal per avançar en la resolució de conflictes. ERC és conscient que necessita algun èxit a la taula –al cap i a la fi, conseqüència de la seva negociació amb el PSOE per investir Sánchez– per mantenir-se al capdavant de les enquestes i convertir-se, per fi, en el partit més votat en unes eleccions catalanes.

A JxCat, en canvi, no es veu amb mals ulls que els progressos siguin lents –si és que n’hi ha–, per poder dedicar els propers mesos a carregar contra ERC i el PSOE i remuntar a les enquestes, alhora que aprofita el temps per culminar la reordenació de l’espai postconvergent. L’únic consens real dels quatre actors de la taula de diàleg és que, en qualsevol cas, el conflicte no es resoldrà a curt termini.

EL RETORN D'ARTUR MAS?

Difícilment Artur Mas serà el cap de llista de JxCat a les pròximes eleccions catalanes, però no es pot descartar que qui va presidir la Generalitat entre el 2010 i el 2015 torni a jugar un paper important en la primera línia política. Diumenge vinent, 23 de febrer, s’acaba la inhabilitació que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014, que va ser ratificada posteriorment pel Suprem. I només dos dies després surt a la venda Cap fred, cor calent. El procés en primera persona (Columna), un llibre en què repassa com ha viscut els darrers anys. Òbviament això li comportarà un momentum mediàtic, en què indiscutiblement opinarà sobre la situació política, el diàleg amb l’Estat i la reordenació de JxCat. La incògnita és si es quedarà aquí o s’implicarà de ple en la nova etapa política.