«No s’ha de caure en la resignació: sense lluita no hi ha conquestes»

Va ser un dels vaguistes més actius de la vaga de 62 dies de la fàbrica Harry Walker, al barri de la Prosperitat de Barcelona, de la qual es compleixen 50 anys

Què era la Harry Walker?

Una empresa de més de 400 treballadors on es feien carburadors Solex per a cotxes, assortidors de benzina…

Què va originar la vaga?

Males condicions higièniques, sous baixos i molta repressió.

Per què van caldre 62 dies?

L’empresa no afluixava. Es van haver d’utilitzar totes les vies, legals i il·legals. Fins i tot van aparèixer piquets per reprimir els esquirols.

Com s’ho van fer, en ple franquisme?

Era difícil, però aprenies normes de seguretat perquè no t’enxampessin.

Vostè va ser dels represaliats?

No. Era un obsessiu de les mesures de seguretat. Tampoc em van detenir. No volia passar per l’experiència ni presumir de ser un represaliat.

D’on li venia la consciència sindical?

El meu pare va ser un lluitador de la República, un militant de la CNT molt actiu.

De quina facció era vostè?

Acció Comunista. Defensàvem que Espanya havia arribat a un capitalisme monopolista d’Estat i l’única alternativa era el socialisme.

En els manifestos de l’assemblea de treballadors escrivien sobre la «manca total de les més elementals llibertats democràtiques».

En general la consciència antifranquista era la pròpia dels treballadors. La nostra lluita va ser un referent: va ser la vaga més llarga que hi va haver a Catalunya des de l’acabament de la Guerra Civil.

Recorda alguna situació que ara pugui semblar impensable?

Al contrari. La gran divisió que hi ha en el moviment sindical i polític ja passava. El sectarisme i la necessitat de protagonisme és un defecte que frena que les coses tirin endavant.

Quin paper hi van tenir les dones?

Van fer molt més fàcil que la participació dels homes també fos del 100%.

Com van acabar la vaga?

Es va aconseguir augment de sou, que eventuals passessin a fixos. Amb el temps part dels acomiadats van reingressar, però als que vam ser més actius no ens van readmetre.

Els treballadors d’avui estan preparats per fer una vaga com aquella?

N’hi ha amb capacitat de fer grans coses. Cal reforçar la consciència que els sindicats majoritaris CCOO i UGT estan fent el joc al sistema. Que els alternatius no caiguin en l’error del protagonisme i practiquin la unitat d’acció. I que els treballadors no caiguin en la resignació. Sense lluita, no hi ha conquestes.

SEMPRE EN LLUITA

Ferran López (Barcelona, 1944) manté el caràcter reivindicatiu. Els dilluns es manifesta amb la Marea Pensionista. Insisteix que cal lluitar per les coses, com a la Harry Walker. «És trist que hàgim de ser els jubilats d’ara, que érem els sindicalistes de llavors, els que lluitem perquè tu tinguis demà una pensió que ara no ets capaç de defensar», reflexiona. Membre de la Fundació Andreu Nin, que duu el nom d’un dels fundadors del POUM, opina que «cal una organització revolucionària» i «canviar el model de societat o cada cop més el jovent està exposat a la superexplotació i la precarietat».